Vas fer tard al teu temps

Vas fer tard al teu temps. Paraules dures

que sento encara com una derrota.

Però avui ja no sé de cap combat

ni quin temps era el meu.És una pena

no ser ningú, haver-se equivocat

de tren, quedar-se sense la maleta;

adormir al seient, passar de llarg

i ara trobar-se sense roba neta,

cansat, a un hotelot amb una sola

i mala estrella, que deu ser la meva.

Prescindiré de tot menys del poeta

que queda del desastre. Farem veure

que fins i tot m'he equivocat de segle:

això serà París i jo Verlaine.

Del llibre Estació de França ( Joan Margarit)